"Tot ho ha fet per tu"

- URI, ¿tú vas al cine?
- ... huuum, eeeh, eeesto...
- Es que a mí mis amos no me llevan nunca al cine. Siempre me dejan en casa...
- Será para que la cuides, digo yo, ¿no?.
- Pues paso de cuidar nada, ¡no te fastidia!
- Y ¿qué película fueron a ver tus amos?.
- Pues fueron a ver "Pa negre", que es catalán; significa "Pan negro" y se pronuncia "Pa negra".  Y en asturiano, para que te enteres, se diría y escribiría "Pan negru" -que ye peor que la boroña-.
- ¿Pero tú sabes idiomas, Lila?
- ¡Pues claro! Yo me entiendo perfectamente con los perros de todo el mundo. Y con los bípedos también. Por ejemplo, en Madrid sé que soy una perrita y en Barcelona, una gosseta. Pero los bípedos ¡ay qué torpes son algunos! Y cuanto más listos, parece que más torpes... A veces me dan pena.
- ¿Y por qué?
- No es que no sepan, URI. Es que no quieren saber. Y eso, para mí, es incomprensible.
- Bueno, dejémoslo estar... Y ¿qué te cuenta tu amo de la peli esa?
- Pues no mucho. Eso sí, lo encuentro muy reflexivo y meditabundo. A veces me mira y me dice: Lila, ¿no estaremos haciendo de tí un monstruo?
- ¡Claro, Lila! Es que la película va de eso... De cómo las personas adultas hacen de sus hijos unos monstruos. En unas declaraciones a Cahiers du Cinéma España (septiembre de 2010) Agustí Villaronga, que es el guionista y director de la película, explica que lo que a él le interesa es "esa devastación de la guerra que afecta a la moral..." y que, en definitiva, "... de lo que habla la película es de la elaboración de un monstruo. Todas las acciones conducen a entender cómo llega a este punto".
- Y ¿has visto tú la película, URI?
- Pues sí. Yo veo mucho cine...
- ¡Jo, qué suerte! ¿Me la cuentas?
- Bueno, si quieres en  http://ice2.uab.cat/argo/Uab/Taller%20sobre%20Pa%20Negre.pdf  tienes un comentario  muy bueno sobre la peli. Es de Mercè Coll Cantín, catedràtica de Filosofia de secundària i professora de la UB, pero está en catalán; así practicas.
- A mi me da igual, ya sabes que ladro en todos los idiomas. Pero el problema es que con estas patitas que tengo, no manejo bien el teclado... Bueno, que no sé usar el ordenador...
- Pues, si quieres, te lo leo yo, que como todo lo veo, puedo leertelo ahora mismo sin ordenador ni nada, que para eso soy una diosa
- Pues vale.
- Pues ahí va, a ver si lo entiendes:

Cartel de la película en castellano

"Pa Negre" és la història d’un nen que viu les conseqüències de la Guerra Civil des de el bàndol dels vençuts.La mort de Dionís, un amic del seu pare, i del seu fill, company d’escola del nen protagonista, és el detonant de l’intriga que presideix el relat. A través de la investigació policial es desvetllen tots els odis i els ressentiments que la guerra ha generat entre els habitants del poble.

La vida de l’Andreu, el nen protagonista, es veurà profondament alterada per la fugida del seu pare del poble. Aquest fet l’obliga a anar-se’n també del poble i viure a casa de la seva àvia, masovera de la finca dels Srs Manubens. Allí l’Andreu descobrirà el món dels adults, un món ple de mentides com li adverteix la seva cosina Núria, que el guiarà en el seu dolorós aprenentatge dels misteris de la vida i de la mort.

L’aprenentatge de les normes i valors del món adult al que   ha d’incorporar-se l’Andreu, suposarà un dramàtic reconeixement de l’autèntica personalitat del seu pare i la pèrdua definitiva dels ideals que el pare encarnava i que deia defensar.

La mort, la crueltat, l’odi i el ressentiment marquen l’horitzó de la vida adulta recent descoberta i mostren les autèntiques conseqüències que la guerra ha tingut pels que van ser derrotats. La misèria física i moral ha transformat a la gent en monstres. El fantasma de la cova que amenaçava als habitants del poble, el Pitorliua, no era un monstre, simplement era“diferent” com deia l’àvia. La monstruositat ara té el rostre de la gent comú i del seu propi pare.  El retrat del jove disfressat d’àngel, que conservava la seva mare, i el jove nu que veu en el bosc movent els braços com si fossin ales és el que queda de la innocència perduda i definitivament irrecuperable. Tal i com l’Andreu va ser traït pels adults, ell ho farà renegant dels seus orígens familiars. La mort real del pare el conduirà a esborrar els seus vincles familiars i optarà finalment per passar al bàndol dels vencedors, aquells que sempre han estat admirats pel mestre perquè van saber guanyar."

- Pero, URI, no me me estoy enterando de nada. Ya que no me cuentas la peli como es debido, dime al menos qué quiere dar a entender.

- Pues, la verdad, la peli es muy interesante. Mira, la catedràtic Mercè Coll Cantín dice también:

La recreació de la història està presidida per la mort i la crueltat, contrastada per moments d’innocència protagonitzada precisament pels que són considerats monstres. Com indica l’origen etimològic de la paraula “monstre”, aquests personatges són dignes de ser mostrats perquè expressen la diferència, la desviació de les normes i valors que s’imposen per la força. Són expressió d’una llibertat que solament pot ser representada com a fantasia d’un nen que desperta en un món adult construït des de la mentida i la traïció.

En l’organització narrativa dels fets hi ha una repetició de determinats esdeveniments com la mort de dos pares en presència del fill. La primera mort de Dionís i el seu fill i la darrera mort de Farriol, pare de l’Andreu en el penal. L’assassinat i l’ajusticiament queden fora de camp. La mort visible té el rostre d’un nen, el Culet en la primera escena, i la mirada de l’Andreu que difumina la imatge de la seva mare caminant pel passadís del col·legi. És conjuguen dos variants de la mort, la física i la simbòlica.

Al llarg de tota las pel·lícula es desenvolupa la història en un doble nivell de realitat i de fantasia. Las histories s’expliquen des de diferents personatges que encarnen el principi de realitat, com Pauleta, la dona de Dionís, o la seva cosina Núria, i aquells que evoquen a través de la fantasia els fets, com l’àvia que a través dels contes escolta el cant de la xibeca com l’anunci d’una mort o el jove malalt de l’asil dels Camils que mou els braços com si volés. Dels ideals parla també el pare, com si fossin les ales dels àngels i dels ocells; però l’àngel serà abatut i l’ocell destrossat per l’Andreu a cops de destral.

Constantment el relat es mou entre aquests dos mons i construeix el seu significat a través de la metàfora i el símbol. Una constel·lació d’elements van formant diverses figures que van conformant l’itinerari de l’Andreu i la seva transformació.

La veritat és el resultat dels dos mons, el real i el de la fantasia. Cadascun d’ells expressa a través del seu propi llenguatge el que va succeir. Hi han culpables d’assassinar i torturar, però no hi ha un judici moral tal i com li recorda la mare de l’Andreu al defensar l’actuació del pare: “Tot ho ha fet per tu”.

- O sea, URI, que la madre quiere justificar ante los ojos del niño a su padre, que es un torturador y un asesino, diciéndole "todo lo ha hecho por tí".

- Pues sí, Lila. El "todo lo hacemos por nuestros hijos" es la disculpa más frecuente  que utilizan los padres para justificar lo injustificable, por ejemplo, para justificar su propia incapacidad para haber hecho otras cosas en la vida. El "todo lo hemos hecho por tí" es también el chantaje moral más frecuente que utilizan los padres para "convencer" a sus hijos para que hagan lo que los padres quieren que hagan y no lo que ellos querrian hacer.

- Jodó...

- Pues sí, Lila, sí. El ejemplo más universal de chantaje moral de este tipo es el que hace el cristianismo en general -y la Iglesia Católica en particular- a todos sus fieles, en referencia a la  Redención, es decir, al nacimiento, vida, muerte y resurección de Jesucristo, cuando se les dice "TODO LO HA HECHO POR TÍ" para culpabilizarlos, acojonarlos y conseguir que se humillen, pidan perdón sin cesar y den dinero sin parar, para mayor gloria de Dios.

El descendimiento, de Roger Van Der Weyden (Museo del Prado)